trontollar

Fa dies que no passo pel meu racó de divagar. Un raconet que a vegades tancaria però al que li tinc un carinyo especial… Fa dies que no passo per aquí per por a escriure massa el que em passa pel cap, a exposar-me. Por a posar-me a escriure com una condemnada que a vegades les coses no són fàcils, que a vegades els malsons són una mica veritat i que a vegades sota el nòrdica es converteix en el millor lloc del món. Vaja, a escriure sense massa miraments, escriure que hi ha èpoques que val més no ser recordades i que no, que efectivament controlar o intentar controlar-ho tot és impossible. Escriure que el cos a vegades no reacciona com ho esperem, que es bloqueja i decideix deixar de funcionar. Potser per tot això fa dies que no escric…

El 2012 ha començat força mogut i tot plegat encara trontolla una mica. De fet, i ben mirat, que no pari de trontollar, de moure’s, de sentir, de riure, de plorar. El dia que deixi de fer-ho, malament rai… Tot just acaba gener, queden 11 mesos per anar remuntant., així que serà qüestió d’anar per feina, oi? Petits projectes (ja us en parlaré!), nous amics, vells amics que sempre hi són, amics especials (tú) i els de casa,  incondicionals sempre. Sóc del parer que no acostumem a dir-nos les coses positives, és més fàcil recriminar, queixar-se… Una vegada més a mi em toca agafar aire i fer tot el contrari, donar gràcies a cada una de les persones que heu fet de xarxa les últimes setmanes, de forma conscient o inconscient… sou uns grandes, què coi.

I mica en mica tot torna a la normalitat, si és que existeix la normalitat.

Salut.

[sonen Els Pets, Por]