No Me Ama o la importància (relativa) de les paraules

Avui gràcies al senyor Hurtado he trobat un curt d’aquells que com ell mateix deia, t’arranquen un somriure. I com que jo sóc la reina dels somriures tontos aquí us el deixo. Dirigit, escrit i interpretat per  Martin Piroyansky, un jove argentí (25 anys!)  que no para de fer coses, especialment a nivell interpretatiu. El curt en qüestió ja té un parell d’anys… a veure què us sembla!

El curt em genera un dilema sobre si cal, o no, dir el que sentim, el que pensem més enllà de la parella, amb els amics, a la feina… no ho sé, potser tot aniria molt millor si parléssim. Interpretar senyals, comportaments, mirades, actituds està bé, però no acabo de tenir clar que n’hi hagi prou. Potser m’equivoco. Chi lo sa…